Comunicació amb les famílies a través de les TIC

Bon dia bloggers,

Avui us mostraré un disseny a gran trets d’un pla de comunicació TIC amb les famílies. A classe ens hem distribuït amb grups de 3 per fer una primera idea a gran trets de com seria la nostra proposta, és a dir, de com crearíem a un Pla de comunicació TIC amb les famílies.

Contextualització:

Tutores de 2n Cicle d’un centre d’Educació infantil i Primària. Propostes per l’apartat de comunicació escola- família.

La nostra escola només es comunica amb les famílies a través d’email i whatssap. A part de les reunions i entrevistes individuals, entrades i sortides i la web del centre.

Totes les eines emprades fins ara eren unidireccionals, per la qual cosa, com a centre ens hem plantejat ,per poder millorar aquesta comunicació, la creació d’un bloc a través de la col·laboració de tot el centre, incloent així infants, famílies i escola. Creant així una vertadera comunicació bidireccional. A través de l’AMPA proporcionarem ajudes i xerrades a través del nou projecte.

L’objectiu de la nostra proposta és fomentar la participació de les famílies mitjançant el pla de comunicació amb les TIC, per això hem pensant amb la creació d’un bloc centre on s’inclou informació general del centre i informacions específiques de cada aula (tallers, activitats, xerrades...) i a més, un apart específic de famílies on totes puguin aportar dubtes, preguntes, curiositats... I així, totes aquesta informació ens ajudarà per la pràctica educativa i per saber realment quins temes o aspectes preocupen als pares.

Per a dur terme qualsevol proposta amb les families, hem de tenir cla que els hem de coneixer, el centre ha de proporciona estratègies i habilitats per coneixer a les famílies, per fer-les sentir part de l'escola. 

Aquesta proposta es planificaria a través d’un coordinador de cada cicle que aquests serien els responsables de repartir les feines de manera equitativa a tot el professorat. Cada curs s’anirien intercanviant els rols. L’APIMA també tindria un paper fonamental dins aquesta, ja que seria l’encarregat de fomentar la participació i contagiar als pares.

Es demanarà la participació de les famílies en la creació del bloc individual d’aula, es presentarà al inici de curs, es proporcionarà eines per accedir, idees, etc. Tots els pares i mares tindran un usuari per accedir al bloc i les ajudes necessàries per participar-hi.

El centre també ha de fomentar la col·laboració entre famílies i entre la família-escola. Per això, es proporcionaran espais físics on les famílies puguin accedir fàcilment al bloc o a la xarxa. (posar ordenadors a l’escola a disposició dels pares).

La formació es imprescindible dins qualsevol projecte, per tant en primer lloc s’han de formar el professorat amb les noves tecnologies i tot el relacionat amb elles.

A més a més, el centre proporcionarà la formació per a les famílies, a través de xerrades. Prèviament ens hem informat sobre el coneixement i la utilització que en fan els pares de les TIC.  Tallers sobre la creació del bloc, com utilitzar-lo, com editar-lo, etc.

Cada tutor, proporcionarà a cada família informacions del que anem fent, tant de manera escrita com via email, per aquells que no tenen ordenador. A més, el tutor proposarà xerrades per aconsellar o fins i tot demanar als pares les seves preocupacions, brindar-les ajuda i proporcionar qualsevol cosa que pugui fer sentir als pares un més de l’escola.

Finalment, hi haurà una avaluació contínua d’aquest bloc amb les famílies, de manera individual i col·lectiva. El centre proporcionarà qüestionaris, enquestes, entre altres, per anar veient com evoluciona el projecte, i dia a dia com podem millorar-lo. A més a més, el professorat es reunirà per avaluar els resultats de les avaluacions a les famílies, reflexionaran sobre els avanços i les mancances del projecte i seguir millorant la comunicació entre família i escola. 

TIC i TAC

Bones tardes bloggers,

Avui parlaré de les TAC, la seva definició, el seu pla dins els centre i la diferencia entre el pla TIC i el pla TAC.

En primer lloc, TAC fa referència a les tecnologies per a l’aprenentatge i el coneixement, les qual són el resultat de l’aplicació educativa de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), mitjançant les metodologies apropiades, significatives i col·laboratives per als infants, promovent a la vegada nous escenaris de aprenentatge i construcció del coneixement.

Penso que és necessari que els centres tinguin un Pla TAC de centre, per poder posar les tecnologies al servei d’una millora en els processos d’ensenyament – aprenentatge, d’avaluació i d’organització, que de forma quotidiana es desenvolupen a l’entorn, al centre i a l’aula.

Els centres han de crear tecnologies adaptades a les necessitats del moment, això canvia la manera d’entendre l’educació, és a dir, les metodologies. De manera que els alumnes tinguin un major interacció social, potenciem “aprendre a aprendre” i millorarem la formació dels professors i alumnes.

L’ús que se’n faci d’aquestes tecnologies i del seu potencial com a agents de canvi metodològic, permetrà canviar i innovar l’educació, la implicació de la comunitat educativa és imprescindible per poder dur a terme un Pla TAC, en les quals les tecnologies s’han de convertir amb les guies d’aprenentatge.

A diferència del Pla TIC, el qual utilitza les tecnologies amb la finalitat de millorar la vida i dins l’aula com un recurs per facilitar la tasca i ampliar les possibilitats per accedir a la informació del alumnat i del professorat, el Pla TAC necessita les tecnologies per produir noves actuacions dins un únic entorn, l’escola.  Per tant, com bé diu Viquipèdia (TAC) les tecnologies per a l’aprenentatge i el coneixement es pot entendre com una visió de les TIC des de l’escola. 

Aqui deix un recurs que pot servir per diferenciar les TIC de les TAC:

http://www.slideshare.net/mjnmdev/tics-y-tacs-35265733?related

El meu procés tecnològic

Bones dia bloggers,

Avui reflexionaré sobre el meu procés tecnològic a partir del vídeo “Competència digital” d’en Jordi Adell i de les fases d'integració de les TIC segons el projecte ACOT.

En primer lloc, penso que el meu procés tecnològic ha estat lent, durant l’etapa d’ESO ens van introduir les noves tecnologies a l’aula, fent alguna assignatura de TIC, utilitzant la pizarra digital, entre altres, però mai ens han mostrat fer un bon ús d’aquestes tecnologies.

Ja que com bé diu Jordi Adell, la competència digital tindria que ser una competència obligatòria dins les escoles, per poder anar molt més enllà del maneig de l’ordenador. 

Vivim a una societat audiovisual i per tant necessitem la ciutadania digital: la preparació per viure en un món en el que la realitat i el món online es confonguin, és a dir, que hi hagi una continuïtat entre el món real i el món virtual. Així poder formar a ciutadans crítics, lliures, e integrats dins les nova societat.

A mesura que he realitzat el grau d’Educació infantil he començat a ser conscient de la varietat tecnològica que utilitzo per aprendre, de la gran importància que té a la nostra vida la formació continua d’aquestes habilitats per poder enriquir el nostre coneixement i dels que ens rodegen. 

També he estat conscient de la varietat d’eines que la tecnologies ens ofereix per aprendre, com per exemple, ordenador, ebooks, telèfons mòbils, càmeres...Les quals, utilitza la majoria de la societat, sense adonar-se conte de tot el que podem fer i sobretot de la gran sort que tenim d’accedir a la informació de una manera tan dinàmica, per tant, s’han de fer les coses bé i sobretot es fonamental les estratègies que s’utilitzin per aconseguir aquesta competència digital.

Per tant penso que ha estat durant la meva formació, realitzant treballs, que he anat adquirint el primer component que ens remarca l’autor el vídeo, la competència informacional: el conjunt de coneixements, destreses i habilitats per utilitzar la informació: cercar informació, saber enunciar un problema, gestionar-la , avaluar-la, crear nova informació i difondre-la.

Com ens diu Adell el vídeo, tenim molta informació però no som prou crítics i selectius, l’hem de saber relacionar i anar construint nous coneixements, és a dir, convertir informació en coneixements, solucionar problemes, entre altres. És a dir, hem de fer un bon ús de les tecnologies, saber el que pengem a Internet.

D’ aquí la importància de la competència digital , ja que tindria que ser una objecte de formació. Necessitem una societat multialfebetitzada, és a dir, s’ha de preparar i qualificar als alumnes davant dels múltiples mitjans i llenguatges de la cultura actual. Incloent l’alfabetització audiovisual, la tecnològica i la informacional i treballant diferents dimensions: instrumental, cognitiva, comunicativa i axiològica.

Nosaltres tenim un paper essencial , els professors ens hem de formar per poder mostrar als infants el bon ús de les noves tecnologies.  Per tant, és important formar als nostres petits alumnes però a la vegada ens hem de formar a nosaltres durant tota la vida, per saber utilitzar les noves tecnologies que aniran sorgint i mostrar als nostres infants a utilitzar-les i aprofitar-les com a la gran eina d’aprenentatge que és.

Tot i que penso que encara m’hi queda molt per aprendre i que és important la meva actitud per seguir amb la meva formació i poder anar millorant dia a dia la meva pràctica educativa.

Fases d’integració de les TIC segons el projecte ACOT:

·   1a Fase : ACCÉS : Aprendre l’ús bàsic de les tecnologies.

· 2a Fase: ADOPCIÓ : Utilitza la tecnologia com a suport de les formes tradicionals d’aprenentatge.

·  3a Fase: ADAPTACIÓ : Integren les tecnologies en les pràctiques tradicionals. Se centren a menut amb la productivitat dels estudiants: presentacions, gràfics...

· 4a Fase: APROPIACIÓ : Se centren en el treball cooperatiu, interdisciplinari, basat en projectes d’aprenentatge.

·  5a Fase: INVENCIÓ : Descobreixen nous usos per a la tecnologia o combinen noves tecnologies de forma innovadora.

Una vegada hem vist les 5 fases d’integració, penso que és important com a futura docent analitzar a quina d’aquestes ens trobem. Penso que estic entre dues, entra la tercera i la quarta fase, és a dir, entre l’adaptació on vaig integrant les noves tecnologies en les pràctiques tradicionals i l’apropiació, utilitzant la tecnologia quan es necessària i donant-li un valor com una eina més.  

El meu objectiu durant el meu futur professional és arribar a la cinquena fase, la invenció, per poder utilitzar la tecnologia per innovar la pràctica docent i a la vegada l’educació.

Avaluació d'un joc multimèdia

Bones tardes bloggers,

La setmana passada a classe vam parlar dels jocs multimèdia, i per fer un bon joc s’ha de fer una bona avaluació d’aquests. Per tant, per fer un bon ús dels materials hipermèdia hem de tenir uns objectius, un destinataris i uns continguts educatius ben clars. Per això vam preparar una graella en petit grup, amb na Cristina Marqués i na Magdalena per avaluar aquests jocs multimèdia.

Aquest formulari està destinat per a dur a terme una avaluació "universalitzada" de materials hipermèdia, per la qual cosa intenta ser el més general possible i, assolir al màxim les especificitats del mateix i les seves potencialitats com a material per a ser utilitzat en la docència.

IDENTIFICACIÓ I CATALOGACIÓ

Títol del material: Pequetic

http://ntic.educacion.es/w3//eos/MaterialesEducativos/mem2009/pequetic/index.html

Autores: Diego Mon Rodríguez i Ana Isabel Casanova Cristóbal

Àrees:

-          Àrea de comunicació i llenguatge: amb els apartats “letras i números” del joc

-          Àrea de coneixement l’entorn: amb els apartats de “medio, entorno, animales” del joc.

-          Àrea de coneixement de si mateix: amb l’aparat “nosotros” del joc.

Breu introducció al mateix: Joc dissenyat per aplicar les TIC dins una aula d’infantil, a partir de diferents temes els infants podran tenir un coneixement dels components dels ordenadors, el maneig dels ordenadors, entre altres. El joc es compon de 5 grans blocs de contingut , desenvolupats cada un d'ells en 6 activitats diferents.

Format: Pàgina web

Idioma: Castellano

Destinataris: 3 a 5 anys

Orientació didáctica:

PequeTIC neix com una petita eina multimèdia que pretén cobrir dos objectius bàsics :

• Intentar ser una aplicació informàtica d'utilització molt senzilla per als alumnes més petits. 

• Facilitar al professorat d'educació infantil una aplicació de fàcil maneig per començar a utilitzar el racó de l'ordinador amb la seva classe

Llicència: ActionScript

OBJECTIUS

Abans de procedir a l’anàlisi a fons del material (incloent les dimensions que s’han d’incloure en qualsevol eina d’avaluació), convé conèixer els objectius del material, entenent com a tals el seu ús i les competències conceptuals, procedimentals i actitudinals que intenta ajudar a assolir. Per tant, els mateixos estaran dividits en els objectius generals de resposta simple (Sí/No) i en la delimitació dels objectius específics que promourà la utilització d’aquest element d’aprenentatge.

Objectius generals

Marcar amb una X l’ús general del material

	SÍ	NO
Destinat a l’aprenentatge de nous conceptes	X
Destinat a reforçar conceptes	X
Destinat a millorar estratègies d’aprenentatge	X
Destinat a assolir noves destreses	X
Destinat a motivar l’alumne	X
Destinat a què l’alumne reforci la comunicació	X
Destinat a entretenir	X
Destinat a la millora de les habilitat digitals	X
Sense ús general definit	X
Comentaris i suggerències:

ANÀLISI DEL MATERIAL

Per a fer una correcta anàlisi del material, ens veiem obligats a incloure totes les dimensions necessàries per a que sigui així (tècnica-estètica, pedagògica-funcional i d’anàlisi de continguts).

Aspectes tècnics i de disseny

a) Aparença

	SÍ	NO
La interfície és visualment agradable	X
Hi ha una bona relació entre text/multimèdia	X
El material presenta algun tret innovador	X
Els elements visuals presenten qualitat	X
Existeix un bon contrast entre els diferents elements multimèdia d’un material	X
La llegibilitat del text que incorpora és adequada.	X
Comentaris i suggerències:

b) Elements multimèdia (so, imatge i video)

	SÍ	NO
Els elements multimèdia us motiven	X
És adequat el contingut del vídeo	X
S’ha incorporat audio	X
Les imatges utilitzades són adequades	X
Qualitat tècnica dels elements multimèdia utilitzats.	X
Comentaris i suggerències: La qualitat dels elements podria ser molt millor

c) Interactivitat

	SÍ	NO
El material permet una mobilitat entre les diferents apartats de manera fàcil	X
Existeixen botons i menús que facilitin la navegació	X
Existeixen botons per continuar o finalitzar	X
Els enllaços es distingeixen de la resta en base al color o a alguna característica	X
Els enllaços estan actius i no són orfes	X
Comentaris i suggerències:

Aspectes pedagògics i funcionals

a)   Aspectes funcionals

	SÍ	NO
El material fomenta la participació	X
Afavoreix el control d’aprenentatge	X
És un recurs adaptatiu, flexible i usable	X
Permet ser actualitzar de manera ràpida i fàcil	X
Proposa exercicis d’aprenentatge i d’avaluació		X
Delimita clarament els rols del treball	X
Comentaris i suggerències:

b)Aspectes pedagògics i/o socials

	SÍ	NO
Inicia a l’autoaprenentatge	X
Estimula processos creatius	X
Possibilita que els alumnes prenguin iniciativa en les discussions	X
Utilitza terminologia adequada	X
Planteja tasques obertes i guiades	X
És original i planteja dubtes a resoldre	X
Ajuda a l’aprenentatge per error	X
Existeix ajuda constant en el material per fer un aprenentatge coherent	X
Fomenta l’aprenentatge (en funció de les capacitats de l’alumne)	X
Està metodològicament i argumentalment ben embastit	X
Comentaris i suggerències:

c)Anàlisi de continguts

	SÍ	NO
El tipus de material i a qui va dirigit queda clar des del primer moment		X
Els objectius estan redactats de forma clar i estant redactats des de l’inici	X
Instruccions d’ús i mecanisme d’ajuda són fàcils d’entendre	X
La informació és pertinent, rellevant i actualitzada	X
La organització és adequada	X
No hi ha errors ortogràfics ni semàntics		X
Vocabulari fàcil d’entendre	X
Les activitats tenen relació directa amb els objectius i continguts	X
Existeixen material complementaris		X
Comentaris i suggerències:

NOM DE LA PERSONA AVALUADORA:  Sonia Bravo Mascaró

DATA: 04 de Novembre del 2015

Software educatiu

Bones tardes bloggers,

Avui parlaré de les possibilitats i les limitacions que ens pot oferir el software educatiu a l’aula. En primer lloc penso que és important tenir en compte que el software educatiu està evolucionant de manera molt ràpida i ha donat grans avanços dins les escoles, cada vegada són més els centres que s’obren a les noves tecnologies i les oportunitats que ens poden donar dins l’educació. Un recurs que s’està tornant imprescindible dins les aules.

Però com ja sabeu, totes els coses bones tenen coses dolentes, per tant anem analitzar tot els que ens pot oferir el software educatiu a l’aula.

Possibilitats que ens ofereix el software educatiu dins l’aula

En primer lloc penso que el software educatiu ens dona la possibilitat de tenir-los sempre ja que quasi sempre es troben a la nostra disposició, tenim un fàcil accés al software educatiu. Tenim una gran varietat de programes gratuïts que podem utilitzar com a recurs, el qual capta l’atenció dels infants i afavoreix a la millora dels seus aprenentatges.

Per tant gràcies al software educatiu tenim la possibilitat d’ampliar els nostres coneixements i els dels alumnes de manera interactiva i ràpida, utilitzant diferents aparells tecnològics que ens ajuden a potenciar l’autonomia i la reflexió per part de l’individu.

Penso que els materials multimèdia poden ajudar al docent a preparar el seu propi material didàctic, ja que a través de diferents programes que es troben dins els ordenadors de les aules (GIMP, audacity, Popplet...) podem crear un material útil, centrat amb els interessos dels infants i afavorint el bon ús d’aquestes noves tecnologies.

Actualment tots els jocs i programes infantil ens ofereixen una variabilitat idiomàtica, la capacitat dels programes per posar l’idioma que vulguem. Això dins els centre ens ajudar a afavorir la inclusió i atendre millor a la diversitat que trobem dins les aules creant un aprenentatge cooperatiu.

Limitacions que ens ofereix el software educatiu dins l’aula

Alguns dels problemes que podem trobar es que el software educatiu a vegades s’ofereix de forma lucrativa, de forma comercial, sense tenir en compte si és un bon material educatiu. És a dir, si pot afavorir als infants i els docents per ampliar els seus coneixements.  

Hi ha que tenir en compte que tots els software educatius venen amb unes Indicacions o una “guia didàctica” per fer un bon ús del joc, tot i que no tots són vertaderament guies didàctiques sinó l’explicació de l’aplicació i no els beneficis educatius que pot dur el programa. Una vegada més veiem la comercialitat que fan d’alguns productes considerats “educatius”.

Moltes vegades, els objectius dels diferents jocs són més lúdics que educatius, per tant podem trobar aprenentatges incomplets o de mala qualitat.
Al igual que molts no expliquen l’errada, és a dir, l’infant s’equivoca i no entén perquè s’ha equivocat la qual cosa pot arribar a la frustració per part del nen, el qual pensa que o bé no sap la resposta o bé que no sap utilitzar les noves tecnologies.

Com diu Hohmann (1998) “el buen software facilita un adecuado nivel de entrada al sujeto y, de la mima manera, se va adecuando al progreso del sujeto”.

Per tant els docents hem d’intentar fer un bon ús de les noves tecnologies, per fer-ne un ús responsable dels software educatiu dins l’aula. És important analitzar la metodologia que utilitzem, quines objectius volem aconseguir amb aquest recurs i sobretot si responen als interessos i necessitats dels nostres alumnes. Tot i ser una tasca difícil, penso que cada professor hauria de preparar alguns materials didàctics centrats amb els grup, és a dir, preparats de manera clara, deixant clars als alumnes que han de fer i sobretot que els ajudin a crear el seu propi coneixement de manera atractiva, interactiva i divertida. 

Per acabar, compartié un video el qual ens mostra les possibilitats de les noves tecnologies en educació infantil, donant algunes indicacions i opcions per els docents per fer-ne un bon ús i utilitzar-les de manera efectiva. 

Sonia Bravo